Bossòst amiarà a tèrme ua importanta reforma deth centre istoric
31/08/2021
Eth consistòri invertirà 300.000€ entre 2021 e 2022
Er Ajuntament de Bossòst a balhat era autorizacion entar inici d'un projècte ambiciós de regeneracion, restauracion e preservacion deth centre istoric deth municipi entà combàter era sua degradacion e despoblament, damb ua inversion de lèu 300.000 èuros, que serà distribuida en dues fases entre es ans 2021 e 2022. En aguest sens, eth consistòri a aprovat definitiuament eth projè Er cte executiu dera òbra de reforma des carrèrs de Sant Antòni, Deth Nòrd e Casteràs, includidi ena prumèra anualitat, damb 178.000 èuros de pressupòst. Aguesta aprobacion ei eth pas prealable entara corresponenta licitacion dera òbra. Era rèsta dera inversion s'executarà er an que ven entara melhora des carrèrs d'Arnan, Sant Cerat e Sant Joan Crisòstom. Ambdues despenes compden damb finançament deth PUOSC e de recorsi pròpris der Ajuntament.
Aguest projècte se centre ena regeneracion urbana deth centre istoric de Bossòst, damb era melhora des servicis publics deth hilat viau, coma er arranjament e repavimentaciin des carrèrs includits en aguest sector coneishut coma Cap dera Vila, donques qu'en aguesti moments mòstre signes preocupants d'abandonament de part des sòns immòbles, damb ua poblacion cada viatge mès envielhida. Aguest factor ei degut, en bona part, ara obsolescéncia d'un hilat viau e de servicis publics, hèta enes ans 60 deth passat sègle XX, e a ua escomesa, era deth boom immobiliari, per un creishement urban periferic, qu'a contribuït ara implantacion de poblacion enes airaus naui deth municipi, en detriment deth sòn centre istoric.
Melhora de servicis e der entorn patrimoniau
En aguest sens, eth projècte contemple era melhora substanciau des infrastructures municipaus, condicionada ara existéncia des servicis de besonh, dimensionadi segontes es naui besonhs, entà per'mor de garantir eth corrècte sanejament, sufisença d'aigua, subministrament energetic e gestion des residus. Per açò, se preve era substitucion deth hilat d'aigua potabla existenta, hèta damb materiau de hèr e fibrociment, e era supression des barrères arquitectoniques e de toti es trepadèrs a trauès dera uniformizacion d'un paviment majoritàriament de pèira, en tot respectar era estetica de pòble de montanha. Eth nau paviment projècte ua part d'aglomerat asfaltic, donques que resistís melhor es efèctes perversi dera sau. Era pèira autoctòna, tipica dera zòna, se combinarà damb morter de ciment e additius entà melhorar era aderència, resistir er efècte des gelades e dera sau.
Aguest espaci conforme er èish potenciador deth Bossòst mès istoric, artistic e culturau, comerciau e toristic. De hèt, eth centre istoric, incoat coma Ben Culturau d'Interès Nacionau - Monument Istoric e Artistic, consèrve en bona part era morfologia urbana originau e se place a ponent dera Glèisa romanica de Santa Maria dera Purificacion, unic temple considerat, en Aran, BCIN - Monument Istoric, damb era Glèisa de Santa Maria d'Arties. Aguest encastre acuelh, ath delà dera Glèisa, era majoria des conjunts patrimoniaus d'Interès locau, coma un important lauader deth sègle XIX (BCIL), plaçat en carrèr Sant Cerat, es nomentadi auviatges familhaus (casa e bòrda), coma Çò de Badia (s. XVIII), en carrèr d'Arnan, e Çò de Gasiòla (s. XIX), en carrèr Sant Joan Crisòstom, e da accès ath castèth medievau d'Era Soala de Casteràs, tanben BCIN, e ara majoria des ermites que definissen era identitat deth municipi (bastides en sègle XIX, e bèra ua abans, entà protegir eth pòble dera pèsta), coma es de Sant Cerat (ath sud), Sant Joan Crisòstom (ar Oèst) e Sant Ròc (ath nòrd).
HÒNT: AJUNTAMENT DE BOSSÒST
HÒNT: AJUNTAMENT DE BOSSÒST
Manu Moga