Es Pompièrs d’Aran formen part deth projècte transfronterèr ALERT-PYR

15/04/2024

Eth conselhèr de Territòri, Paisatge e Cambi Climatic, acompanhat per representants de Pompièrs-Emergéncies, assistic eth passat dijaus, en Biarritz, entath lançament d’aguest projècte POCTEFA, un plan nauedós qu’a de perméter ua responsa operativa mès rapida, anticipant era expansion, intensitat e gravetat d’eveniments relacionadi damb eth cambi climatic, coma incendis forestaus o inondacions

Eth passat dijaus, 18 d’abriu, eth vicesindic 1èr e conselhèr de Territòri, Paisatge e Cambi climatic, Francés Bruna, prenèc part en lançament deth projècte ALERT-PYR, acompanhat per responsables de Pompièrs-Emergéncies, a on i sigueren presents tanben representants deth govèrn d’Aragon, Guipúskoa, e Navarra. Tanben representants des SDIS des Pirenèus francesi entre d’auti. Er acte auec lòc en Biarritz (França).


Alert-Pyr ei un projècte POCTEFA innovador que se distingís pera implementacion de dispositius que permeten generar ua base de donades que se poguen emplegar en termes d’anticipacion e prevencion de risqui. Aguest projècte, que compde damb 11 sòcis entre es quaus se trape eth Conselh Generau d’Aran, a un enfocament scientific, d’analisi de risqui e modelizacion que permete ua responsa operativa mès rapida, anticipant era expansion, intensitat e gravetat d’eveniments relacionadi damb eth cambi climatic, coma incendis forestaus o inondacions.

Aguest plan ven deth projècte ALERT (Auançar e lutar en un espaci comun contra es risqui transfronterèrs), desvolopat entre es ans 2018-2022, que permetec en sòn dia que pompièrs francesi des Pirinèus Atlantics e es espanhòus de Guipúzcoa, Navarra e er Aragón, trabalhèssen de manèra conjunta tà arténher es esturments de besonh e recorsi umans e materiaus en encastre de proteccion de persones, bens e miei ambient.


Aguesta prumèra experiéncia servie entà mercar eth camin, deth nau ALERT-PYR, un projècte mès nauedós que s’encastre en objectiu comun de preservar eth miei ambient mejançant era racionalizacion der emplec de recorsi idrics e er aprenedissatge de naues tecniques d’extincion, que consumisque mens aigua e er usatge d’esturments mès adequadi entàs rèptes de futur e era solidaritat que transcendís es termières.


Aguest espaci s’aurà ara de definir damb un nau territòri geografic compartit que contemple es risqui territoriaus, es recorsi des que se dispausen e era ubicacion des parcs de pompièrs.


HÒNT: CONSELH GENERAU D'ARAN 
Manu Moga